Reclamació de l’import d’una clàusula terra

El passat 12 desembre del 2019 el Ple del Tribunal Suprem va dictar la sentència núm. 662/2019, la qual és molt rellevant ja que s’hi va dictaminar que l’extinció d’un contracte hipotecari, bé sigui per cancel·lació, bé per venciment, no impossibilita als prestataris reclamar una clàusula terra que es consideri abusiva.

Tot va començar quan el mes de març del 2007 uns clients de la caixa Rural d’Extremadura van decidir firmar una hipoteca de 90.000 euros a tornar en 30 anys. L’interès pactat per al primer any era del 4,564% que passaria, després d’aquell termini, a ser d’euríbor més un diferencial del 0,5%. L’esmentat contracte contenia una clàusula terra que establia que l’interès mínim a pagar seria d’un 4,5% i es va establir així mateix una clàusula sostre inabastable d’un 16%. El novembre del 2009 se’ls va rebaixar la clàusula terra al 3,75%.

A partir de l’any 2013, que va ser quan va començar la forta caiguda de l’euríbor, el qual acabaria marcant mínims històrics, els clients van començar a notar que no gaudien de cap rebaixa en les quotes de la seua hipoteca.

Davant d’aquesta situació, el juny del 2014 els consumidors van decidir sol·licitar per escrit a la caixa que deixés sense efecte la clàusula terra, al·legant que no superava els controls mínims de transparència als quals feia referència la famosa sentència dictada pel Tribunal Suprem 9 de maig del 2013. La caixa no els va emetre cap contestació.

A començaments de desembre del 2015, els prestataris van vendre l’immoble hipotecat i van cancel·lar el préstec. Tres setmanes després de la venda (i divuit mesos després que haguessin sol·licitat la retirada de la clàusula), la caixa els va comunicar l’arxivament de la reclamació al trobar-se cancel·lat el préstec.

El juny del 2016, els consumidors van acudir a la justícia reclamant les quantitats cobrades indegudament per l’aplicació de la clàusula terra. No obstant això, tant el Jutjat de Primera Instància d’Olivença com la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Badajoz van decidir desestimar les seues pretensions argumentant que no era possible declarar la nul·litat d’una suposada clàusula terra relativa a un contracte de préstec hipotecari que ja no existia.

El cas finalment va arribar a les mans del Tribunal Suprem, el qual va declarar que “l’extinció del contracte de préstec hipotecari no priva els qui van ser prestataris d’exercitar l’acció dirigida a obtenir la declaració de nul·litat de la clàusula terra, al ser abusiva, i la restitució de l’indegudament pagat en aplicació de l’esmentada clàusula”. D’aquesta manera, l’Alt Tribunal va tornar el cas a l’Audiència Provincial perquè dictés una nova sentència tenint en compte el nou criteri fixat per ell.

Abans que sortís a la llum la sentència del Tribunal Suprem, la jurisprudència era molt dispar respecte a aquest tema. Hi havia certs jutjats i Audiències reticents a admetre aquest tipus de reclamacions i d’altres en canvi sí que les estimaven. Així doncs, davant la possibilitat que el seu cas caigués en mans d’un dels jutjats o Audiències que decidís no admetre les seues reclamacions, la majoria de consumidors que havien saldat les seues hipoteques preferien no córrer el risc d’acudir a la justícia. Tanmateix, amb aquesta sentència s’obre la porta a aquestes persones perquè puguin recuperar els seus diners.

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en alguna situació similar, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat en la matèria que us assessori i pugui defensar els vostres drets.