Una jutge ha dictat una innovadora sentència per la qual condemna, en un cas de família, el que va ser marit a pagar una indemnització de 204.624,86 euros en compensació a la feina domèstica i cura familiar que la seua exdona va exercir “pràcticament en exclusiva” durant 25 anys. La sentència l’ha dictat el jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Vélez (Màlaga). El cas d’Ivana Moral ha tingut molta repercussió mediàtica i social durant aquests dies, coincidint, a més, amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el passat 8 de març.
El matrimoni es va casar sota el règim de separació de béns, per la qual cosa l’espòs va incrementar el seu patrimoni i actius, mentre que l’esposa no, de manera que es va generar una bretxa patrimonial entre tots dos i això és el que s’intenta “salvar” en el procediment de divorci.La lletrada d’Ivana va fundar la seua petició partint de l’establert a l’article 1.438 del Codi Civil estatal, que estableix: “El treball per a casa serà computat com a contribució a les càrregues i donarà dret a obtenir una compensació que el jutge assenyalarà, a falta d’acord, a l’extinció del règim de separació.” La norma es troba dins de la regulació del règim econòmic de separació de béns al Codi Civil. En aquesta sentència dictada, la jutge motiva la decisió partint del fet que mentre que el marit es dedicava plenament a la seua feina “al llarg dels anys del matrimoni, va acumular i va incrementar exponencialment el seu patrimoni”, no va ocórrer el mateix en el cas d’ella, ja que aquesta es “veia privada de tota possible trajectòria laboral” atesa la seua dedicació exclusivament a cura de les filles i de la llar familiar.Per al càlcul de la quantia de la compensació s’ha tingut en compte el salari mínim interprofessional aplicable a cada un dels 25 anys que va durar el matrimoni, de la qual s’ha obtingut la suma de 204.624,86 euros que el que va ser el seu espòs haurà d’abonar-li. A més de la suma referida, se li reconeix una pensió compensatòria al seu favor i una altra pensió alimentària a favor de les dos filles del matrimoni.En el cas del Codi Civil de Catalunya, l’article 232-5 regula la compensació econòmica per raó de treball, establint tal possibilitat quan “un cònjuge ha treballat per a casa substancialment més que l’altre” i sempre que l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, havent d’analitzar-se en cada cas les circumstàncies concurrents.La premsa s’ha fet eco del cas pel clamorós de la situació d’Ivana, i perquè hi ha moltes altres Ivanes que estan passant o han passat per una situació similar.
La resolució aconsegueix posar en relleu el treball desenvolupat per les mestresses de casa, que en moltes ocasions està totalment infravalorat. És reivindicatiu per a les “silencioses” dones que es dediquen a la cura de la llar i la família, un reconeixement públic tant per a les actuals com per a les del nostre passat (les nostres àvies, mares, etcètera). Aquesta sentència obre les portes a la reclamació de moltes altres dones, i posa en relleu el seu treball.
Vist el panorama actual, i en el supòsit que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.
Els recordem que a Huguet & Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència defensant els drets dels nostres clients, els nostres casos d’èxit ens avalen.
Article publicat per Ana Huguet en el Diari El Segre, premi aquí per accedir.