Les despeses de la hipoteca: una altra clàusula abusiva

A l’contractar un préstec hipotecari es generen una sèrie de despeses, que són: la factura de la notaria, la de el Registre de la Propietat i l’Impost d’Actes Jurídics Documentats. El total d’aquests costos varia d’un cas a un altre, però en una hipoteca mitjana de 150.000 € pot ascendir a uns 3.000 € aproximadament. Segons dades de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), es calcula que són al voltant de 6 milions les hipoteques afectades, el que suposaria un cost de 18.000 M € per als bancs. Habitualment, entre les clàusules dels préstecs hipotecaris, s’establia que qui els assumiria seria el sol·licitant de l’préstec (prestatari), generant-se un desequilibri que perjudicava al consumidor.

El Tribunal Suprem en la seva sentència de 23 de desembre de 2015, va declarar abusives les clàusules per les quals alguns bancs imposaven als seus clients el pagament de totes les despeses de formalització d’hipoteques, a l’entendre que haurien de ser ells els qui les assumissin, a el menys parcialment. Aquestes clàusules són abusives perquè les entitats financeres són les principals interessades en documentar i inscriure en registres públics l’escriptura de préstec amb garantia hipotecària, ja que això els permet acudir a un procediment d’execució especial en cas d’incompliment de l’contracte.

A més, la sentència referida va considerar que l’Impost d’Actes Jurídics Documentats havia de ser costejat pel banc o entitat prestadora. L’important és que arran d’aquesta decisió judicial els bancs han de reintegrar a l’abonat per aquests conceptes a l’prestatari. A aquesta resolució li van seguir altres que declaren nul·la, per abusiva, la clàusula que traspassa totes les despeses de constitució a el consumidor d’aquests productes.

Així, com a exemple, citem la dictada per un Jutjat de Granollers que ha anul·lat la clàusula sòl d’una hipoteca i ha condemnat l’entitat bancària a tornar € 3,371 de despeses i impostos derivats de l’préstec, a l’entendre que les dues parts havien de pagar de manera “equitativa”. S’ha d’aclarir que les despeses que es podran reclamar són únicament les corresponents a la formalització de la hipoteca, i no les de la compravenda, en el cas que hi hagués hagut. Per evitar un col·lapse de demandes als jutjats, s’estan buscant per diverses entitats possibles mecanismes que ofereixin una solució (arbitratges, mediació …). En el futur haurem d’estar pendents de l’rumb que prendran aquestes iniciatives.

Cal advertir que aquelles persones que es vegin afectades per aquesta clàusula abusiva poden reclamar a les seves entitats bancàries en el termini de quatre anys, a comptar de l’endemà de la data de la sentència de 23 de desembre de 2015 dictada pel Tribunal Suprem (és a dir, abans de l’dia 24 de desembre de al 2019), el reintegrament d’aquelles quantitats. En el cas que es vegi afectat per aquesta situació, us recomanem que acudeixi a un professional que pugui informar sobre com pot fer-ho i quines són les vies més indicades per reclamar aquestes despeses.