El Jutjat Social núm. 1 de Reus ha dictat una sentència en virtut de la qual reconeix el dret a cobrar la pensió de viudetat a una dona divorciada des de fa 28 anys i que va ser víctima de violència de gènere. La beneficiària havia reclamat davant de l’Institut Nacional de la Seguretat Social la pensió, que l’hi havia denegat per entendre que no havia complert 65 anys i perquè el seu matrimoni va durar menys de quinze anys.

A més, també es va argumentar a la seua contra que la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, no era aplicable en el moment de la separació (any 1992), ja que la seua vigència és molt posterior.En el cas concret es va aportar com a prova la sentència de separació, en la qual es deixava constància que l’espòs sotmetia la dona a una conducta injuriosa i vexatòria reiteradament. El jutge social manifesta: “La sentència de separació no considera acreditada l’existència de violència de gènere, però sí el clima de total ruptura convivencial. Res incompatible amb una situació de violència de gènere latent.”El jutjador es basa en la sentència de 20 de gener del 2016 del Tribunal Suprem, que va unificar doctrina en el següent sentit: “No és necessària l’acreditació de l’esmentada situació a través dels mitjans contemplats en la Llei Orgànica 1/2004, podent acudir a qualsevol altre mitjà de prova.” Segons la doctrina del Suprem, per tenir dret a la pensió de viudetat per aquesta via ha d’acreditar-se la realitat de l’existència d’una situació de violència de gènere a través de qualsevol mitjà admès en dret, ser la víctima de violència de gènere de la seua parella i que aquesta va tenir lloc al separar-se o divorciar-se.La sentència suposa una sortida perquè les víctimes de violència de gènere anteriors a l’entrada en vigor de la llei de l’any 2004 puguin accedir a la pensió de viudetat.A la redacció de l’art.

220 de la Llei General de la Seguretat Social es reconeix el dret a la pensió de viudetat de les dones que, fins i tot no sent creditores de la pensió compensatòria, poguessin acreditar que eren víctimes de violència de gènere, sempre que es presentin determinades circumstàncies. Estableix uns paràmetres de prova que resulten molt complexos d’aconseguir en els casos anteriors a la llei de l’any 2004, ja que abans el maltractament a la llar es patia en la intimitat, amb sentiment de vergonya i por per part de les víctimes, que en molts casos no se sentien avalades socialment. Per aquesta raó resulten tan importants sentències com la del jutjat social núm.

1 de Reus, ja que reconeix el dret a ser beneficiàries de la pensió de viudetat a les que van patir violència de gènere abans del 2004.Vist el panorama actual, en el cas que vosaltres us vegeu afectades per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets.

 

Article publicat per Ana Huguet en El Diari “El Segre”, premi aquí per accedir.