El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge, aprovat pel Parlament de Catalunya. L’objectiu de l’esmentada norma és controlar les pujades de preus que en els últims temps estan experimentant els lloguers d’habitatge, sobretot en determinades zones de la nostra geografia.

De moment, es considera que conformen àrees afectades de mercat immobiliari “tens” aquelles poblacions amb més de 20.000 habitants que han vist incrementades les rendes del lloguer d’habitatge en més d’un 20 per cent entre els anys 2014 i 2019. La norma, ara per ara, podrà ser aplicada en seixanta municipis del territori, d’entre els quals es troba a la nostra província únicament la ciutat de Lleida.

Perquè l’esmentada limitació al preu del lloguer pugui aplicar-se és necessària la prèvia declaració de mercat immobiliari “tens”. Aquesta declaració podrà promoure-la tant la Generalitat com els ajuntaments, consells comarcals i diputacions.

La limitació en qüestió tindrà una vigència màxima de cinc anys, prorrogables per cinc més. Si canviessin les circumstàncies que van provocar la declaració de mercat immobiliari “tens”, es deixaria d’aplicar l’esmentada limitació de rendes.

Es considerarà que una ciutat o un municipi té un mercat immobiliari “tens” quan el preu dels lloguers creix d’una manera sostinguda “clarament” superior a la mitjana de Catalunya, els inquilins destinen més d’un 30 per cent dels ingressos al pagament de la renda de lloguer, i si el preu dels lloguers d’habitatge ha experimentat en els cinc anys anteriors a la declaració un creixement interanual acumulat d’almenys tres punts per sobre de la taxa interanual de l’IPC de Catalunya.

Ara bé, quins seran concretament els contractes que es veuran afectats per aquesta normativa?

Els serà d’aplicació als nous contractes d’arrendament d’habitatge destinat a residència permanent de l’inquilí firmats a partir de la seua entrada en vigor, i que es trobin en una zona que hagi estat declarada zona de mercat immobiliari “tens”. No serà aplicable als contractes d’arrendament anteriors a l’entrada en vigor de la llei, encara que sí si existís una renovació del contracte. Estan fora d’aquests límits de preu els habitatges de protecció oficial i xarxes públiques d’habitatge per a la inserció social, entre d’altres.

Estaran exempts d’aplicar aquesta llei els considerats propietaris “vulnerables”, entenent com a tals aquells la unitat familiar dels quals ingressa menys de 2,5 vegades l’indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), és a dir, 2.000 euros mensuals.

De manera que la resta de propietaris sí que l’hauran d’aplicar, i es veuran, en el seu cas, obligats a abaixar el preu del lloguer a les zones declarades de mercat immobiliari “tens”, si superen la mitjana dels lloguers de la mateixa zona. Serà l’administració qui determinarà l’índex que ha d’atendre com a límit de lloguer de cada zona, per la qual cosa haurem d’estar atents a les publicacions de l’Agència d’Habitatge de Catalunya.

En el cas d’incompliment de l’esmentada normativa, podrà ser sancionat el propietari, i l’arrendatari podrà reclamar la devolució del que s’hagi cobrat de més respecte a l’índex de referència.

Està previst que s’interposin diversos recursos d’inconstitucionalitat per considerar-se que l’esmentada llei podria conculcar preceptes de la Constitució i de l’Estatut. Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es trobi afectat per una situació similar, li aconsellem que contracti els serveis d’un advocat que pugui informar-lo i defensar els seus drets adequadament.