El passat 4 de maig el Tribunal Suprem va dictar la sentència 367/2022 de 4 de maig, que va causar incertesa al sector jurídic respecte a la seua doctrina sobre les targetes revolving. A partir d’aquell moment es va estendre l’opinió que hi hagués un canvi de criteri de la doctrina del Tribunal Suprem. La qüestió no era fútil, ja que en el dia d’avui hi ha nombroses demandes interposades pendents de ser resoltes pel poder judicial.

Després d’aquesta, es va generalitzar la idea que un TAE (taxa anual equivalent) del 24,5% anual no és usura. Davant de l’enrenou, el Suprem va emetre una nota de premsa explicativa el 19 de maig del 2022, en què manifestava que no havia modificat el seu criteri doctrinal sobre aquesta matèria. En el cas concret resolt, l’advocat que defensava el consumidor va presentar un recurs de cassació, per la qual cosa el Tribunal Suprem va haver de donar per provats els fets que contenia la sentència de l’Audiència Provincial d’Albacete.

És a dir, no podia entrar a analitzar-los ni canviar-los, només es podia tenir-los per certs. Per al Suprem, si el cas s’hagués defensat interposant recurs extraordinari per infracció processal i plantejat que hi havia un error en la valoració de la prova, els fets declarats provats per la sentència de l’Audiència Provincial haurien pogut ser analitzats en aquesta instància. Es tracta d’una qüestió de tècnica processal que comporta que, malgrat haver-se aplicat un interès usurari amb una TAE del 24,5 per cent anual, el Tribunal no pugui declarar-lo usurari.

La sentència recorreguda en cassació dona per provat que en les dates prèvies a la celebració del contracte, la TAE aplicada per les entitats de crèdit a les operacions amb targeta de crèdit amb un pagament ajornat era en moltes ocasions superior al 20 per cent anual. També era comú que les targetes revolving contractades amb entitats bancàries importants arribessin a una TAE de fins al 26 per cent anual. Per això, la TAE del 24,5% anual era dins de la “normalitat”.Malgrat això anterior, es pot dir que aquestes taules del tipus d’interès, actius i passius, aplicades per entitats referides a les targetes de crèdit i targetes revolving, no van ser publicades pel Banc d’Espanya fins a l’any 2010, per la qual cosa el 2006, data del contracte de la targeta revolving del cas analitzat a la sentència, no existien.

Això ens demostra la importància que en el món judicial té no només el fons de la qüestió tractada, sinó també el plantejament processal del cas.El definitiu per al consumidor afectat per les targetes revolving és que la doctrina del Suprem no ha canviat i que, el cas analitzat, plantejant el recurs adequadament, un TAE del 24,5 per cent anual, hauria estat declarat usurari, d’acord amb la mateixa doctrina de l’Alt Tribunal.

Vist el panorama actual i en el supòsit que vosaltres us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat especialitzat que pugui informar-vos i defensar adequadament els vostres drets.

 

 

Article publicat per Ana Huguet en El Segre. Premi aquí per accedir.