El mes d’abril passat el Tribunal Suprem va dictar una sentència que va donar la raó a una filla que havia estat desheretada al testament del seu pare i li va tornar el seu dret a la llegítima. El mort havia designat com a hereva universal la seva parella sentimental i, al seu torn, havia desheretat els seus dos fills, plasmant d’aquesta manera al seu testament que va ser “maltractat d’obra i injuriat greument” per ambdós. Tot això, basant-se en l’article número 853.2 del Codi Civil, que permet privar de la legítima per maltractament d’obra o injúria greu de paraula. La filla va acudir als tribunals per impugnar l’esmentat desheretament negant rotundament les esmentades acusacions i va al·legar que el seu pare l’havia desheretat per desavinences econòmiques i familiars.Si bé ni el Jutjat de Primera Instància ni l’Audiència Provincial de Madrid li van donar la raó, el Tribunal Suprem sí que va estar d’acord amb ella i va anul·lar el desheretament assenyalant que les decisions tan importants com el desheretament no poden basar-se en meres acusacions, sinó que han d’estar recolzades per proves sòlides. En aquest cas concret, el pare no havia demostrat l’existència dels suposats actes de maltractament per part de la seva filla, ja que l’única prova que existia era el relat que havia plasmat en la seua última voluntat.La sentència del Tribunal Suprem conclou que “la càrrega de la prova incumbeix a qui al·lega el fet en què fonamenta la seua pretensió i, si no es comprova el fet del desheretament, no es pot mantenir l’exclusió de l’hereu forçós”.

Cal esmentar que, en aquest cas concret, l’esmentada prova podia haver estat aportada per la parella, que va estar beneficiada pel testament, però aquesta mai no es va personar en el procediment. Per tot això, el Suprem va estimar el recurs de la filla i va ordenar anul·lar la designació testamentària de la parella del pare com a hereva universal, en el qual perjudiqués la filla, encara que no al fill, ja que aquest no va recórrer.En definitiva, la sentència del Tribunal Suprem confirma que, per desheretar un fill, és necessari que existeixin causes legalment establertes i que s’hagin provat fefaentment. En aquest cas concret, la falta de proves va portar a l’anul·lació del desheretament.

Vist el panorama actual, i en el supòsit que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament. Us recordem que a Huguet Ostáriz Advocats comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, i ens avalen els nostres casos d’èxit.

Article publicat per Ana Huguet en el Diari  el Segre, premi aquí per accedir.