La devolució del cobrat de més per clàusules sòl

La devolució del cobrat de més per clàusules sòl

Com ja vam exposar en el seu dia, les denominades clàusules sòl suposen la inclusió d’un límit a la baixa a el cost dels crèdits d’interès variable. La sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 reconeix el dret a la devolució del pagat de més des que van començar els seus efectes.

Com a conseqüència d’aquesta resolució, i amb caràcter urgent, el Govern ha ofert una via alternativa a la judicial perquè les persones afectades puguin reclamar aquestes sumes als bancs. L’objecte d’aquesta mesura és evitar que els jutjats es vegin col·lapsats davant la possible afluència de demandes.

Per tot això, en data 21 de gener de 2017, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret llei 1/17, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl. Aquest Reial decret llei recull els mecanismes que els consumidors podran utilitzar per reclamar la devolució de les quantitats cobrades de més pels bancs.

Cal aclarir que aquesta via no és l’única, sinó que el perjudicat podrà lliurement acudir a la via que obre el nou Reial decret llei o directament a la via judicial. A més, si s’optés per la primera, i en el cas que no s’arribés a una entesa sobre si el contracte està afecte o no per la clàusula sòl o sobre els efectes econòmics derivats de la seva aplicació, el consumidor podrà també demanar davant el jutge competent.

El mecanisme obert amb el Reial decret llei 1/17, suposa que l’afectat és qui ha de presentar la sol·licitud davant l’entitat bancària, que decidirà si l’admet o la rebutja. En el cas que el banc no admeti la reclamació, haurà de remetre un document en el qual expliqui quines són les seves raons. Si el banc accepta la reclamació, procedirà a comunicar a l’interessat la seva procedència i la quantitat que li correspon. Si aquest últim està conforme amb la suma oferta, l’entitat financera haurà de retornar el que deu a un màxim de tres mesos. En aquest últim cas, també les parts poden acordar altres mesures alternatives compensatòries (per exemple acordant una novació de les condicions de la hipoteca). Com hem dit, si no s’arribés a cap acord, quedarà oberta la via judicial. En aquest cas, si el consumidor obtingués una sentència econòmicament més favorable a la quantitat oferta en el seu dia pel banc, l’entitat bancària serà condemnada a el pagament de costes judicials.

Han estat diversos els col·lectius que s’han pronunciat sobre la via extrajudicial oberta, entre els quals es troben les associacions de consumidors i usuaris que han qualificat el procediment com ambigu i insuficient. Per exemple, l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), entén que amb aquesta via es deixa oberta la porta a la forma de la devolució, permetent que la banca ofereixi productes alternatius. No obstant això, el Consell General de l’Advocacia ho considera molt positiu, en tant que permet agilitzar els tràmits i reduir els costos per al ciutadà.

En conclusió, tal com ha manifestat el Consell General de l’Advocacia, resulta altament recomanable que els afectats per aquestes clàusules sòl s’assessorin legalment per un advocat de la seva confiança perquè defensi els seus drets.