Els conflictes amb els pisos sobre plànol poden arribar a demanda

És habitual que en les compravendes de pis sobre plànol s’efectuïn entregues de diners a compte del preu pactat mentre es construeix l’immoble. Amb la crisi immobiliària va resultar que moltes de les promotores que havien rebut els pagaments a compte van fer fallida. Això va generar que un elevat nombre de particulars es quedessin sense els diners entregats i sense l’habitatge comprat, ja que l’obra mai es va finalitzar. Alguns dels afectats es van atrevir a demandar el promotor, però tot i que van obtenir una sentència favorable, els va resultar impossible recuperar els diners. D’altra banda, quan la promotora havia iniciat un concurs de creditors, com les entregues efectuades tenien el caràcter de crèdits ordinaris, difícilment podien cobrar-se.

El passat 21 de desembre de 2015 la Sala Civil del Tribunal Suprem va assentar doctrina amb referència a les entregues de diners a compte del preu final en les compravendes d’habitatges sobre plànol. En l’esmentada sentència el Suprem aplica una llei preconstitucional, la Llei 57/1968, de 27 de juliol, sobre percepció de quantitats anticipades en la construcció i venda d’habitatges. Aquesta llei diu que les entitats de crèdit que admetin ingressos dels compradors en un compte del promotor sense exigir l’obertura d’un compte especial i la corresponent garantia, respondran davant els compradors pel total de les quantitats anticipades i ingressades en el compte o comptes que el promotor tingui obertes en l’entitat.

Com a conseqüència de la Llei de 1968, als bancs se’ls imposava un deure de vigilància sobre el promotor a qui concedeix el préstec a la construcció perquè els ingressos de l’únic compte que tingui amb l’entitat siguin derivats a un compte especial que el promotor ha de tenir, així com exigir al promotor la presentació d’un aval o assegurança per garantir la devolució dels esmentats ingressos, si fos el cas.

Malgrat l’anterior, i amb la intenció d’evitar els efectes devastadors de l’esmentada llei preconstitucional, l’1 de gener de 2016 va entrar en vigor una nova llei que derogava la de 1968. Així va nàixer la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d’Ordenació, Supervisió i Solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores. Aquesta norma és més restrictiva que l’anterior, ja que rebaixa els supòsits en què el banc respondrà. Així, només ho farà si la promoció té llicència d’obra, limitant el termini que els afectats tenen per reclamar la devolució dels diners entregats a 2 anys. En el cas de la norma de 1968 no s’establien els esmentats requisits. S’ha de ressaltar que aquesta llei de 2015 no s’aplicarà a les entregues a compte sobre pisos venuts sobre plànol efectuades abans de la seua entrada en vigor. Això fa que en la majoria de suposats afectats per la crisi immobiliària es regulin per la llei de 1968, per la qual cosa quedaran subjectes a una normativa més laxa.

En consideració a aquesta nova doctrina hi ha molts particulars afectats que estan presentant demandes judicials contra els bancs responsables. Particularment, al nostre despatx hem rebut en els últims temps diversos casos als quals els resulta plenament aplicable la jurisprudència establerta pel Suprem.

Finalment, advertir que, després de la reforma de la legislació aplicable, el termini per interposar accions judicials finalitza l’any 2020, ja que des que es va modificar la llei només hi ha un termini de cinc anys per reclamar.

Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es vegi afectat per aquesta situació, li recomanem que acudeixi a un advocat especialista que pugui assessorar-lo adequadament i defensar els seus drets.