El passat 27 de juliol la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va dictar una sentència a favor d’un particular que havia sol·licitat la devolució de l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a impost de plusvàlua municipal, que havia pagat a l’Ajuntament de Lleida. En el cas concret, la quota tributària resultant de liquidar l’impost ascendia a 610.027,29 euros per la venda d’uns habitatges i locals per un total de 6.010.121,04 euros. L’administrat havia recorregut davant de l’organisme competent de la Paeria al·legant la inexistència d’increment de valor entre el preu de compra de la finca i el preu de venda, sense que fes cap al·lusió a la inconstitucionalitat del sistema de càlcul fixat per la normativa per determinar la base imposable de l’impost.

Precisament, l’administració local havia resolt contràriament a la devolució de les quantitats abonades, entre altres motius, per la falta d’al·lusió a la inconstitucionalitat.El Tribunal Suprem considera que la liquidació de l’impost “és invàlida i mancada d’eficàcia per la inconstitucionalitat de les normes legals de cobertura per efectuar la liquidació, i no pot servir de fonament i pressupost per a la declaració de responsabilitat subsidiària”. Per al Suprem el seu pagament tindria caràcter confiscatori, afegint que “es pot declarar que resulten contraris al principi de capacitat econòmica i la prohibició de confiscatorietat aquells supòsits en els quals, com és el cas litigiós, l’import de la quota tributària a abonar en concepte de l’IIVTNU resulti equivalent a la quantia de la plusvàlua realment obtinguda per l’obligat tributari, que una vegada deduïda la quota que correspondria per IIVTNU és una plusvàlua inapreciable en proporció amb el valor d’adquisició”. La novetat d’aquesta sentència és que analitza la falta d’al·legació en la impugnació de la liquidació de l’impost de la inconstitucionalitat del mètode regulat en la normativa per al càlcul de la base imposable del tribut, permetent, malgrat això, que s’estimin les seues pretensions, és a dir, que puguin recuperar el que s’ha abonat aquells que van impugnar la resolució abans del 26 d’octubre (dia en què el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat referida).

Per tant, amb aquesta sentència queda oberta la possibilitat de devolució de la quota tributària pagada per l’esmentat impost, malgrat no haver realitzat l’al·legació d’inconstitucionalitat.Atès el panorama actual, i per al cas que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar i defensar els vostres drets adequadament.

 

 

Article publicat per Ana Huguet en el diari El Segre, premi aquí per accedir.