¿Quién asumirá el impuesto de actos jurídicos documentados?

¿Quién asumirá el impuesto de actos jurídicos documentados?

Desde hace unos días, abogados, prestamistas y prestatarios estamos impacientes por conocer la tan esperada sentencia del Tribunal Supremo que ha de sentar las bases sobre a quién le corresponde asumir el pago del impuesto de actos jurídicos documentados. Parece ser que esta sentencia ya ha sido dictada por el Alto Tribunal, pero aún no se ha hecho pública. La decisión que finalmente haya adoptado el Supremo resulta de suma trascendencia, en tanto que en muchas ocasiones dicho gravamen supone el 80% de los gastos de la hipoteca. Por ello, en función de lo que determine el fallo podría generarse nuevos gastos para las entidades bancarias, que se dice, superaría a los que se les ha ocasionado con la devolución de lo cobrado de más como consecuencia de la nulidad de las cláusulas suelo.

El Tribunal Supremo, en sentencia dictada por la Sala de lo Civil de 23 de diciembre de 2015, estableció que las cláusulas de los préstamos hipotecarios que imponen el pago al prestatario-consumidor de la totalidad de los gastos de formalización, preparación y ejecución del préstamo pueden ser consideradas abusivas, por tanto declaradas nulas, dado que comportaban un desequilibrio entre las partes del contrato (prestamista-prestatario). Ello se plasmaba en el hecho de que los gastos que acarrean este tipo de operaciones se imponían directamente al consumidor-prestatario, sin que fueran distribuidas entre las partes (ni se negociaran entre ellas su pago). Tal y como expusimos en su día, estos gastos son los de notaría, gestoría, registro, impuestos y gastos de tasación del bien hipotecado. La consecuencia final de la declaración de la nulidad de dicha cláusula es la asunción de los gastos totalmente o en parte por la entidad bancaria (dependiendo del juzgado).

Pese a la existencia de esta sentencia de 2015, muchos consideraron que debía ser la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Alto Tribunal a quien le correspondía pronunciarse sobre quien había de correr con el gasto del impuesto de actos jurídicos documentados, dado que dicha Sala es realmente la competente para interpretar la legislación fiscal. Hasta el momento esta sala del Tribunal Supremo ha resuelto en diversas sentencias que el sujeto pasivo del impuesto es el prestatario, es decir el consumidor, por lo que la doctrina sentada hasta ahora no le beneficiaría. Pues bien, con la sentencia esperada se ofrece una oportunidad para cambiar de criterio.

Entre los múltiples Juzgados y Audiencias Provinciales del estado hay diversidad de criterios en esta materia. Dependiendo de cuál sea la Audiencia Provincial que haya de conocer del caso y dada la importancia del gasto que supone el pago del impuesto, muchos despachos de abogados están esperando a que la sentencia del Supremo se haga pública para presentar las demandas de nulidad de cláusula de gastos revertidos en su totalidad al prestatario. El impuesto de actos jurídicos documentados grava entre el 0% y el 1,5% del importe total de la responsabilidad hipotecaria. Es un impuesto cedido por el Estado, por lo que el tipo de gravamen aplicado a la base imponible dependerá de la comunidad autónoma. En el caso de Cataluña va desde el 0,1% al 1,5%, dependiendo de las circunstancias que rodean al hecho imponible, siendo el más habitual el tipo impositivo del 1,5%.

A día de hoy, 15 audiencias provinciales han fallado a favor del consumidor y 10 en contra. El criterio mantenido por el Juzgado de lo Mercantil de Lleida, hasta el momento, es que dicho impuesto debe asumirlo el prestatario-consumidor.

Visto el panorama actual, y en el caso de que se vea afectado por dicha situación, le aconsejamos que ponga su caso en manos de un letrado que pueda asesorarle y defender sus derechos.

Qui assumirà l’impost d’actes jurídics documentats?

Qui assumirà l’impost d’actes jurídics documentats?

Des de fa uns dies advocats, prestadors i prestataris estem impacients per conèixer la tan esperada sentència del Tribunal Suprem, que ha d’establir les bases sobre a qui li correspon assumir el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats. Sembla ser que aquesta sentència ja ha estat dictada per l’Alt Tribunal, però encara no s’ha fet pública. La decisió que, finalment, hagi adoptat el Suprem resulta de summa transcendència, en tant que en moltes ocasions l’esmentat gravamen suposa el 80 per cent de les despeses de la hipoteca. Per això, en funció del que determini la sentència podria generar-se noves despeses per a les entitats bancàries, que, es diu, superaria els que se’ls ha ocasionat amb la devolució del que s’ha cobrat de més com a conseqüència de la nul·litat de les clàusules terra.

El Tribunal Suprem, en sentència dictada per la sala civil del 23 de desembre del 2015, va establir que les clàusules dels préstecs hipotecaris que imposen el pagament al prestatari-consumidor de la totalitat de les despeses de formalització, preparació i execució del préstec poden ser considerades abusives, per tant declarades nul·les, ja que comportaven un desequilibri entre les parts del contracte (prestador-prestatari).

Això es plasmava en el fet que les despeses que porten aquest tipus d’operacions s’imposaven directament al consumidor-prestatari, sense que fossin distribuïdes entre les parts (ni es negociessin entre elles el seu pagament).

Tal com vam exposar en el seu dia aquestes despeses són les de notaria, gestoria, registre, impostos i despeses de taxació del bé hipotecat. La conseqüència final de la declaració de la nul·litat de l’esmentada clàusula és l’assumpció de les despeses totalment o en part per l’entitat bancària (depenent del jutjat).

Malgrat l’existència d’aquesta sentència de l’any 2015, molts van considerar que havia de ser la sala contenciosa administrativa de l’Alt Tribunal a qui corresponia pronunciar-se sobre qui havia d’assumir la despesa de l’impost d’actes jurídics documentats, ja que l’esmentada sala és realment la competent per interpretar la legislació fiscal. Fins al moment aquesta sala del Tribunal Suprem ha resolt en diverses sentències que el subjecte passiu de l’impost és el prestatari, és a dir el consumidor, per la qual cosa la doctrina assentada fins ara no li beneficiaria. Doncs bé, amb la sentència esperada s’ofereix una oportunitat per canviar de criteri.

Entre els múltiples jutjats i audiències provincials de l’estat hi ha diversitat de criteris en aquesta matèria. Depenent de quina sigui l’audiència provincial que hagi de conèixer del cas i donada la importància de la despesa que suposa el pagament de l’impost, molts despatxos d’advocats estan esperant a presentar les demandes de nul·litat de clàusula de despeses revertides en la seua totalitat al prestatari, que la sentència del Suprem es faci pública.

L’impost d’actes jurídics documentats grava entre el 0 per cent i l’1,5 per cent de l’import total de la responsabilitat hipotecària. És un impost cedit per l’Estat, per la qual cosa el tipus de gravamen aplicat a la base imposable dependrà de la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya van des del 0,1 per cent a l’1,5 per cent, depenent de les circumstàncies que envolten el fet imposable, sent el més habitual el tipus impositiu de l’1,5 per cent.

A dia d’avui, quinze audiències provincials han sentenciat a favor del consumidor i deu ho han fet en contra. El criteri mantingut pel Jutjat Mercantil de Lleida, fins al moment, és que l’esmentat impost l’ha d’assumir el prestatari-consumidor.

Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per l’esmentada situació, us aconsellem que poseu el vostre cas en mans d’un lletrat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets.

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Descubre más desde Huguet & Ostáriz

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo

Ir al contenido